Les 24.000 dones de Ramon Usó
Per a un fotògraf, el cos humà es constitueix en un escenari natural. El cos femení, específicament, és el centre d’aquest privilegi. La llum podrà passejar-se a voluntat –a voluntat del fotògraf- per les seues anfractuositats, les seues turgències, els seus relleus incitadors. La llum és la matèria primera de la fotografia, com la fusta a cal fuster, com el ferro a cal ferrer.
Ramon Usó és un delicat escultor de llum. No serà cap exageració definir-lo com el millor fotògraf que tenim ara mateix a Borriana. Quan agafa la càmera i arbora l’escenografia que ha imaginat, el resultat sempre és de nota. Ara de nou, amb l’exposició 24 dones, explora un dels seus universos preferits, el del vessant femení del món. Són 24 dones (número simbòlic, el doble dels 12 apòstols, que per cert eren tots hòmens) però podrien ser-ne 24.000. La dona infinita, inacabable, és la que es manifesta ací: sensual o vergonyosa, infantil o madura, fatal o confiada, tendra o inabastable. I en el súmmum, com una càrrega biològica que afig però no lleva, la dona embarassada, la superdona capaç d’infantar i perpetuar el cicle de la vida.
Totes aquestes dones estan fetes de llum. Com la fusta a cal fuster, com el ferro a cal ferrer, Ramon Usó utilitza la llum per a crear universos de fantasia muntada sobre foam, termosegellada i firmada. No ens podem perdre aquesta visió d’un home sobre les dones. Diuen que elles estan regides per la lluna i s’estimen la nit. Però el fotògraf, voyeur professional, les ha positivades per a tots nosaltres. Obrim bé els ulls.

Joan Garí